25 aniversari del local social

Maica Torromé

Francesc Rodriguez

Joan Carles Guisado

Enguany la nostra Societat torna a estar d’aniversari, ara toca commemorar el quart de segle de l’edifici conegut con “El Musical”, que actualment a més de ser la seu social dels nostres socis i dames de la música, alberga el centre d’ensenyaments professionals i és el local d’assaig de la Banda. Però com si d’un ésser viu es tractés, el naixement d’aquest edifici no va ser fàcil i hagueren de passar molts anys fins que la Banda va aconseguir un lloc propi on poder desenvolupar la seua tasca.

Així ho recorden Antonio Esteve i Trini Rodríguez, que a l’any 1984 eren soci i dama de la música respectivament. Recorden quan la banda assajava al carrer major, en front de “El Perdigó”. Més tard, l’Ajuntament els va deixar un local al carrer Santa Anna, que compartien amb altres entitats locals. Allí es va fraguar l’ensenyament de la generació que hui es el cor de la nostra Banda.

Els músics actuals de la banda també recorden els assajos al corral de la familia Villalba-Chirivella, al camp de futbol vell (hui Parc del Sagrari) en el que’s coneixia com “El Corral de la Pacheca”, i també a la planta baixa del Tio Barberán (huí Casa Norita) i a la del Tio Contell al carrer Paral·lel.

Aprofitant la reparcel·lació de l’hort que hi havia davant del carrer llauradors, l’Ajuntament va oferir a diversos constructors del poble i a la Societat Musical la possibilitat de comprar al mateix temps que l’Ajuntament els terrenys que hui conformen el Centre Cultural i els edificis del carrer Mestre Serrano; i així es va gestar el nou Musical.

Però, què més era necessari?, només diners. Els membres de la Junta Directiva van avalar amb el seu patrimoni el préstec que s’hagué de fer per atendre les despeses derivades de la construcció de l’edifici. L’ajuntament també ajudà, però sense la col∙laboració de molta gent del poble que es volcà amb la compra d’uns bons de 5.000 pesetes de les d’ aquells temps, no hauria sigut possible la construcció de la nostra seu social. Avui en dia encara hi ha gent que no ha reclamat la devolució de l’import d’aquests bons; Trini també recorda la quantitats d’embolics, rifes, loteries que hagueren d’enginyar per poder comprar el mobiliari i alguns instruments.

Totes elles i ells, totes i cadascuna de les persones que han fet possible l’existència de la nostra Societat i del seu “Musical”, poden i deuen sentirse orgulloses d’elles mateix, ja que la història d’un poble l’escriuen els fets de les persones que l’habiten.